Primer de tot heu de preparar un fitxer de configuració prèvia i posar-lo al lloc des d'on voleu fer-lo servir. La preparació de fitxers de configuració prèvia es tractarà després. Col·locar-los correctament és fàcil en el cas de la configuració per xarxa o si voleu llegir el fitxer des d'una memòria USB. Si voleu incloure el fitxer en una imatge ISO d'instal·lació, heu de regenerar la imatge. El procediment per incloure el fitxer a l'«initrd» no s'explica aquí; consulteu la documentació per als desenvolupadors del debian-installer
.
Teniu a l'abast un exemple de fitxer de configuració prèvia que podeu emprar com a base per al vostre a https://www.debian.org/releases/bookworm/example-preseed.txt. Aquest fitxer es basa en els fragments de configuració inclosos en aquest apèndix.
Si esteu emprant una configuració prèvia de l'«initrd», només heu d'assegurar-vos que hi haja un fitxer preseed.cfg
inclòs al directori arrel de l'«initrd». L'instal·lador comprovarà automàticament si aquest fitxer és present i el carregarà.
En els altres mètodes de configuració prèvia heu de dir-li a l'instal·lador el fitxer que s'usarà quan l'arrenqueu. Això es fa normalment indicant al nucli un paràmetre d'arrencada, bé manualment en el moment d'arrencar o bé editant el fitxer de configuració del carregador (p. ex. syslinux.cfg
) i afegint-hi el paràmetre al final de la (les) línia (línies) addicionals per al nucli.més opcions per la configuració prèvia
Si especifiqueu el fitxer a la configuració del carregador, podeu modificar la configuració prèvia per no haver de prémer enter per arrencar l'instal·lador. En el «syslinux» això vol dir ajustar el temps d'espera (timeout) a 1
, a syslinux.cfg
.
Per assegurar-vos que l'instal·lador obté el fitxer de configuració prèvia correcte, podeu especificar-ne una suma de verificació. Actualment ha de ser una «md5sum», i si l'especifiqueu ha de correspondre al fitxer de preconfiguració, altrament l'instal·lador no voldrà fer-la servir.
Paràmetres d'arrencada que cal especificar: - si esteu arrencant en xarxa: preseed/url=http://host/path/to/preseed.cfg preseed/url/checksum=5da499872becccfeda2c4872f9171c3d - o preseed/url=tftp://host/path/to/preseed.cfg preseed/url/checksum=5da499872becccfeda2c4872f9171c3d - si esteu arrencant amb una imatge d'instal.lació reconfigurada: preseed/file=/cdrom/preseed.cfg preseed/file/checksum=5da499872becccfeda2c4872f9171c3d - si esteu instal·lant des d'un dispositiu USB (poseu el fitxer de preconfiguració al directori principal de la memòria USB): preseed/file=/hd-media/preseed.cfg preseed/file/checksum=5da499872becccfeda2c4872f9171c3d
Adoneu-vos que preseed/url
pot escurçar-se a tan sols url
, preseed/file
a file
i preseed/file/checksum
a preseed-md5
quan són passats com a paràmetres d'arrencada.
Si no es pot utilitzar un fitxer de preconfiguració per fer la configuració prèvia per alguns passos, la instal·lació encara es pot automatitzar completament, ja que podeu passar valors de la configuració prèvia a línia d'ordres quan està arrencant l'instal·lador.
També podeu utilitzar els paràmetres d'arrencada si no voleu utilitzar la configuració prèvia, però voleu donar una resposta a una pregunta específica. Hi ha alguns exemples on açò pot ser útil, documentats per tot arreu en aquest manual.
Per donar un valor que s'utilitze dins el debian-installer
, passeu
per qualsevol de les variables que es poden configurar prèviament que són als exemples en aquest apèndix. Si un valor s'utilitza per configurar paquets al sistema destí, necessitareu afegir abans el propietari[19] de la variable com ruta/a/la/variable
=valor
. Si no especifiqueu el propietari, el valor de la variable no es copiarà a la base de dades debconf en el sistema destí i no s'utilitzarà a la configuració del paquet rellevant. propietari
:ruta/a/la/variable
=valor
Normalment, la preconfiguració d'una pregunta d'aquesta manera, implicarà que la pregunta no es farà. Per donar un valor específic per a una pregunta, però fer que encara es faça la pregunta, utilitzeu «?=» en comptes de «=» com a operador. Vegeu Secció B.5.2, «Ús de la configuració prèvia per canviar els valors predeterminats».
Adoneu-vos que algunes variables a les que es dona valors freqüentment a l'indicador de l'arrencada tenen una forma curta. Si hi ha una forma curta, s'utilitzarà en els exemples d'aquest apèndix en comptes de la variable completa. Per exemple, la variable preseed/url
te com a forma curta url
. Un altre exemple és la forma curta tasks
, que es tradueix a tasksel:tasksel/first
.
Un «---» a les opcions d'arrencada té un significat especial. Els paràmetres del nucli que apareixen després de l'últim «---» es poden copiar al carregador d'arrencada del sistema instal·lat (si ho suporta l'instal·lador del carregador d'arrencada). L'instal·lador automàticament filtrarà qualsevol opció (com les opcions preconfigurades) que reconegui.
Nota | |
---|---|
Els nuclis actuals (2.6.9 i posteriors) accepten un màxim de 32 opcions a la línia d'ordres i 32 opcions d'entorn, que inclou qualsevol opció afegida per defecte per l'instal·lador. Si es superen aquestes quantitats, el nucli farà un «pànic» (petarà). (Als nuclis anteriors, aquestes quantitats eren inferiors). |
A quasi totes les instal·lacions es poden esborrar amb seguretat algunes de les opcions per defecte en el fitxer de configuració del carregador d'arrencada, com vga=normal
, que us permetrà que afegiu més opcions per a la configuració prèvia.
Nota | |
---|---|
No sempre és possible passar valors amb espais als paràmetres d'arrencada, encara que els delimiteu amb cometes. |
Hi ha algunes característiques de l'instal·lador de Debian que combinen la simplicitat de la línia d'ordres de l'indicador d'arrencada per aconseguir unes instal·lacions automàtiques personalitzades arbitràriament complexes.
Això és possible fent servir l'opció d'arrencada Instal·lació automàtica
, també anomenada auto
per algunes arquitectures o mètodes d'arrencada. En aquesta secció , auto
no és paràmetre, es refereix a seleccionar aquesta opció d'arrencada, i afegir els següents paràmetres d'arrencada en l'indicador d'arrencada.
Per il·lustrar-ho, ací teniu alguns exemples que es poden utilitzar a l'indicador de l'arrencada:
auto url=autoserver
Aquesta part dona per suposat que hi ha un servidor DHCP que posarà la màquina en un punt on el autoserver
es pot resoldre per DNS, pot ser després d'afegir el domini local si s'ha proporcionat per DHCP. Si es fa a un lloc on el domini és exemple.com
, i té una configuració ben pensada, podria donar com a resultat que el fitxer de configuració prèvia es trobe a http://autoserver.example.com/d-i/bookworm/./preseed.cfg
.
L'última part de l'adreça (d-i/bookworm/./preseed.cfg
) s'agafa d'auto-install/defaultroot
. Per defecte açò inclou el directori bookworm
per que permeti que les futures versions donen el seu nom codi propi i permeti que la gent migre d'una forma controlada. El /./
s'utilitza per indicar un origen al qual les rutes subsegüents es referiran (per utilitzar en «preseed/include» i «preseed/run»). Açò es pot utilitzar per construir uns guions més portables de forma que una estructura completa de guions es pugui moure a una nova localització sense trencar-la, per exemple copiant els fitxers a un llapis USB quan s'inicia des d'un servidor web. En aquest exemple, si el fitxer de configuració prèvia dona el valor /scripts/late_command.sh
a preseed/run
aleshores el fitxer es descarregarà des de http://autoserver.example.com/d-i/bookworm/./scripts/late_command.sh
.
Si no hi ha cap servidor DHCP o infraestructura DNS, o si no voleu utilitzar la ruta per defecte a preseed.cfg
, encara podeu utilitzar una adreça explícita, i si no utilitzeu l'element /./
es referirà a l'inici de la ruta (es a dir, el tercer /
a la URL). Ací hi ha un exemple que necessita d'un suport mínim de la infraestructura local de la xarxa:
auto url=http://192.168.1.2/ruta/al/fitxer.configuració.previa
Aquesta és la manera per a què funcioni:
si la URL no conté un protocol, es suposa http,
si la secció «hostname» no té períodes, té el domini derivat del DHCP afegit, i
si no hi ha cap /
després del «hostname», aleshores s'afegeix la ruta per defecte.
Addicionalment a especificar la url, podeu també donar els paràmetres que no afecten directament el comportament del debian-installer
, però que es poden passar a traves dels guions donats utilitzant preseed/run
al fitxer de configuració prèvia carregat. En aquest moment, l'únic exemple d'aquest és auto-install/classes
, que té d'àlies classes
. Açò es pot utilitzar així:
auto url=example.com
classes=classe_A;classe_B
Les classes podrien per exemple indicar el tipus de sistema que s'instal·larà o la localització a utilitzar.
Per suposat, es pot estendre aquest concepte, i si ho feu, és raonable que s'utilitze l'espai de noms «auto-install» per fer-ho. Així que hauríeu de tenir quelcom de l'estil auto-install/style
que s'utilitza aleshores als vostres guions. Si creieu que necessiteu fer-ho, digeu-ho a la llista de correu <[email protected]>
de forma que ens sigui possible evitar conflictes a l'espai de noms, i pot ser afegir un àlies del paràmetre per a vosaltres.
L'etiqueta d'arrencada auto
no està definida a tots els llocs. El mateix efecte es pot aconseguir afegint dos paràmetres auto=true priority=critical
a la línia d'ordres del nucli. El paràmetre auto
és un àlies d'auto-install/enable
i establir-lo a true
posposa les preguntes sobre la configuració local («locale») i del teclat fins que es tingui oportunitat de fer la configuració prèvia d'aquestes, mentre priority
és un àlies per debconf/priority
i donant-li el valor critical
evita que es faci qualsevol pregunta amb una prioritat més baixa.
Les opcions addicionals que poden interessar mentre s'intenta automatitzar una instal·lació que faci ús de DHCP són: interface=auto netcfg/dhcp_timeout=60
que fa que la màquina agafe el primer NIC i espere a aconseguir una resposta a la seva petició DHCP.
Suggeriment | |
---|---|
Podeu trobar un exemple detallat de com utilitzar aquest entorn, incloent guions i classes d'exemple, a la pàgina del seu desenvolupador. Els exemples disponibles també mostren altres usos positius que es poden aconseguir mitjançant l'ús creatiu del sistema de preconfiguració. |
Els àlies que hi ha a continuació poden ser útils quan s'utilitza la configuració prèvia (mode auto). Adoneu-vos que es tracta d'àlies curts per a noms de preguntes, i que sempre cal que especifiqueu també un valor: per exemple, auto=true
o interface=eth0
.
priority | debconf/priority |
fb | debian-installer/framebuffer |
auto | auto-install/enable |
classes | auto-install/classes |
file | preseed/file |
url | preseed/url |
theme | debian-installer/theme |
language | debian-installer/language |
country | debian-installer/country |
locale | debian-installer/locale |
keymap | keyboard-configuration/xkb-keymap |
modules | anna/choose_modules |
firmware | hw-detect/firmware-lookup |
interface | netcfg/choose_interface |
domain | netcfg/get_domain |
hostname | netcfg/get_hostname |
protocol | mirror/protocol |
suite | mirror/suite |
recommends | base-installer/install-recommends |
tasks | tasksel:tasksel/first |
desktop | tasksel:tasksel/desktop |
preseed-md5 | preseed/file/checksum |
Aquí teniu alguns exemples de com el menú d'arrencada pot mostrar-se (us caldrà adaptar-ho a les vostres necessitats ).
# Per posar el francès com a idioma i França com a país: /install.amd/vmlinuz vga=788 initrd=/install.amd/gtk/initrd.gz language=fr country=FR --- quiet # Per posar l'anglès com a idioma i Alemanya com a país, i usar la distribució de teclat alemanya: /install.amd/vmlinuz vga=788 initrd=/install.amd/gtk/initrd.gz language=en country=DE locale=en_US.UTF-8 keymap=de --- quiet # Per instal·lar l'escriptori MATE: /install.amd/vmlinuz vga=788 initrd=/install.amd/gtk/initrd.gz desktop=mate-desktop --- quiet # Per instal·lar la tasca de servidor web: /install.amd/vmlinuz initrd=/install.amd/initrd.gz tasksel:tasksel/first=web-server ---
També és possible fer servir DHCP per especificar un fitxer de configuració prèvia i descarregar-lo des de la xarxa. DHCP permet especificar un nom de fitxer. Normalment s'indiquen fitxers per a arrencar la màquina per xarxa, però si es tracta d'una URL, aleshores els mitjans d'instal·lació que suporten configuracions prèvies per xarxa es descarregaran el fitxer i l'utilitzaran per a la configuració. A continuació teniu un exemple de com s'ha de configurar el fitxer «dhcpd.conf» per a la versió 3 del servidor DHCP del ISC (el paquet «isc-dhcp-server» a Debian).
if substring (option vendor-class-identifier, 0, 3) = "d-i" { filename "http://host/preseed.cfg"; }
Tingueu en compte que l'exemple anterior limita el fitxer a clients DHCP que s'identifiquin com «d-i», i per tant no afectarà a la resta de clients DHCP, només al instal·lador. També podeu indicar un text per a una màquina en particular de manera que no afecti a la resta d'instal·lacions de la vostra xarxa.
Una bona manera d'usar la configuració prèvia amb DHCP és fer-ho només per a valors específics de la xarxa, com el servidor rèplica que es vol utilitzar. Així totes les instal·lacions de la xarxa seleccionaran una rèplica adequada automàticament, però la resta de la instal·lació es podrà fer interactivament. Si voleu fer instal·lacions automatitzades completes de Debian fent servir configuracions prèvies i DHCP haureu d'anar amb més cura.
[19] Normalment, el propietari d'una variable «debconf» (o una plantilla) és el nom del paquet que conté la plantilla «debconf» que es correspon a la plantilla «debconf» corresponent. Per a les variables utilitzades en l'instal·lador en sí mateix, el propietari és «d-i». Les plantilles i variables poden tenir més d'un propietari que ajuden a determinar si es poden esborrar de la base de dades «debconf» quan el paquet s'esborre completament.